José Moltó Pascual va naixer el 26 de setembre de 1926 al carrer Bisbe Mallol núm. 5 de Cocentaina. Els seus pares van ser Elies i Patrocini.
L’afició per la música li ve de família, perquè el seu pare, Elies Moltó, tocava el trombó i el seu oncle era, ni més ni menys, que Gustavo Pascual molt conegut per les seues composicions i el gran talent musical.
Van canalitzar la seua afició musical el seu pare i Ernesto Insa, tot i que els seus progressos els va supervisar el Sr. Enrique Pérez Margarit. Ernesto Insa li ensenya el solfeig i després el saxòfon, encara que la seua vertadera vocació haguera sigut tocar el clarinet, però sa mare, obsessionada per la malaltia del seu germa Gustavo, li va imposar com a condició que triara qualsevol instrument, llevat del clarinet.
A l’octubre de 1946 es presenta a les oposicions per a caporal músic del Regiment de Guadalajara 20 a València, les quals va aprovar, per la qual cosa va demanar destinació a Badajoz, Ciudad Real i Cadis. flnalment, va ser destinat al Regiment d’Infanteria de Cadis, núm. 41 Agrupació de Costa, alternant el seu període militar amb la seua participació en la Banda de Foment de Cadis, la qual estava formada per molt bons professionals.
Una greu malaltia va truncar la seua futura carrera com a músic militar. A causa de la malaltia que havia patit va estar diversos anys inactiu com a músic, encara que li va demanar prestada a la seua tia Consuelito la famosa guitarra amb què Gustavo Pascual componia pasdobles tan famosos com Paquito el Chocolatero per a practicar i no perdre l’afició.
En 1951 torna a formar part de la Unió Musical Contestana i és en 1955/56 quan comença a els primers assajos en el camp de la composició de música festera.
Té un pasdoble i una marxa mora. En les dues va estar ajudat per José Pérez Vilaplana. Va ser en l’última composició, la marxa mora Kábila Elí, dedicada a son pare i a la filà Kabileños, quan va patir un gran desengany per no interpretar-la el dia de l’entrada com li havien promés. Encara que aquesta marxa mora haja sigut inclosa en diversos concerts de la Unió Musical Contestana va ser tal la desil · lusió que ja mai més ha tomat a compondre.
Bon músic i millor persona, servisquen aquests apunts perquè les generacions futures tinguen un fidel reflex del que es pot fer amb gran voluntat i esperit de sacrifici pel bé de la música contestana.
OBRES
1. Kábila Elí…………………………………………………………………….. MARXA MORA
2. A mà ó a màquina …………………………………………………………PASDOBLE