Vicente Genís Nadal, “el Muchacho”, va nàixer a Mutxamel en 1902. Era fill d’un guardia civil oriünd de Gorga, que en aquell moment estava destinat a aquella població alacantina.
Als pocs anys de nàixer son pare és destinat a Cocentaina, on va viure a la casa quarter de la Guardia Civil situada entre el casino de la UPE i l’hostal de Sant Francesc.
Un accident fortuit i mortal d’un germà major en caure pel buit de l’escala, va marcar la seua infància. Va tindre una precoç inclinació per la música, de xicotet, als sis anys, va començar a treballar de sabater. Al costat on estava el taller de sabates, vivia i tenia l’acadèmia de música, el mestre Enrique Pérez Margarit i son pare Antonio Pérez Català que era organista. Des d’on treballava sentia els xiquets com solfejaven, la quals cosa va despertar el seu interés per aprendre solfeig. Pero la principal formació musical la va tindre de la mà de Romualdo Palací “Pardalet” a qui va considerar son pare musical i a qui li va dedicar un pasdoble i alguns versos.
En 1919 va entrar a formar part de la Música Nova de Cocentaina on tocava el cormetí. Va participar en la cercavila que la música va fer amb motiu de la finalització de la primera guerra europea i prompte es va convertir en trompeta solista de la banda. Després, des que es va fundar en 1925, va formar part de l’Agrupació de Música Moderna. No va seguir, com tants altres músics, un determinat metode didàctic, però el seu fort desig per aprendre acompanyat de la seua creativitat natural, el va convertir en un avantatjat autodidacta.
Tenia una inclinació especial per a fer poesia i música popular. Vicente, a part de ser músic, tenia un concepte musical de la vida. Va ser promotor de diverses orquestres i quintets musicals dirigits per ell mateix. També va formar part de la Bohèmia, entitat cultural limitada de socis, molt sol·licitada per músics i melòmans.
El seu caracter conciliador el convertia en una persona molt estimada per tots. Vicente Genís, “el Muchacho” potser no fóra un compositor il · lustrat, però sens dubte era un creador folklorista en les dues facetes de versador i músic. També va ser un dels principals creadors de les cançons per al dia de les paelles (18 de juliol dels anys 40), on es formaven autèntics tallers de música popular.
Les seues obres són una mostra d’originalitat i de gràcia. La seua excessiva humilitat i modèstia va limitar la seua obra.
OBRES
1. Himne Sahorins…………………………………………………………………..HIMNE
2. Ángel Genís ……………………………………………………………………….PASDOBLE
3. Cançons Festeres……………………………………………………………….. PASDOBLE
4. La Fustera………………………………………………………………………….. PASDOBLE
5. Romualdo Pardalet……………………………………………………………….PASDOBLE